Carta d’agraïments. Llibreria Atzavara (Barri de Gràcia. Barcelona).

Bona nit Mar,

Aquests dies m’hauria agradat acostar-me a tu per mostrar-te el meu agraïment, però no volia molestar enmig d’uns dies que imagino hauran estat intensos per a tu en molts sentits.

Però no vull que acabi aquest dia, últim dia de Jaleo, sense donar-te les gràcies. Recent arribada a Barcelona, amb el cor i el cap encara a les jornades, a les quatre parets d’aquella sala de València, on les paraules han pres tot el valor i tot el sentit, vull donar-te les gràcies, sobretot, perquè torno esperançada.

Sóc llibretera en una petita llibreria al barri de Gràcia de Barcelona i, a banda de les moltes coses que he après aquests dies, se’m confirma un cop més que allò en què creiem a la llibreria queda confirmat i compartit amb molta de la gent que he escoltat aquests dies. Una línia o filosofia en el fons ben senzilla, que pren seriosament als nens i les nenes en tota la seva complitud, que vol acompanyar-los en la vida a través de la paraula escrita, oral, amb activitats que els acostin a l’art  i a allò creatiu amb respecte i amb diàleg, ja siguin petits o grans lectors. No sempre és fàcil enmig de la lluita solitària del dia a dia i enmig de l’avasallament constant de novetats i campanyes de màrketing del sector editorial, creure-hi fermament. I veure que hi ha gent que des d’àmbits diferents al d’una llibreria també hi creu, s’hi esforça i hi treballa, m’omple d’esperança.

He entès més que mai que des de les llibreries es poden fer moltíssimes coses, sense necessitat de grans recursos. Una llibreria és una empresa privada, sí, però per mi és molt més que això, i des del principi nosaltres ens sentim molt implicats amb el teixit social del nostre barri, i col·laborem amb escoles i entitats per acostar la paraula escrita,l’art, la poesia o el llenguatge visual a tothom.

En lo personal, aquestes jornades m’han servit també per recuperar  el poder de la imaginació, que tots tenim i que jo últimament tenia en certa manera bastant apartat o bloquejat. He tornat a connectar amb la nena que habita en mi, i he volat lliurement amb la imaginació per les diferents propostes de Jaleo. I estic segura que això, a banda de donar-me més felicitat personal, també em podrà donar felicitat en el terreny professional.

Crec en els llibres i els nens, que són esperança i retrat de moltes coses que vivim en aquest món. Tot això pensava en el camí de tornada a Barcelona, mirant el mar en una finestra del tren, que no és el mateix que mirar el mar en qualsevol finestra.

Espero no haver-te molestat amb el meu correu. Només donar-te de nou les gràcies per la gran escola que ha estat Jaleo 2017.

Gràcies per fer-ho possible.

Fins aviat, Berta