María Acaso (Madrid, 1970) és doctora en Educació artística i treballa des del 2002 com a professora titular en la Facultat de Belles arts de la Universitat Complutense de Madrid. Com que compagina, des del 2010, amb la seva activitat de sòcia fundadora del col·lectiu d’art i educació Pedagogies Invisibles. Juntament amb la seva activitat acadèmica, ha desenvolupat projectes relacionats amb l’art contemporani i l’educació en les principals universitats i centres d’art internacionals. Alguns d’aquests projectes han tingut lloc en la Hochschule der Künste Bern (Suïssa), Universität zu Köln (Alemanya), Universitat Autònoma de Mèxic, The Bergen National Academy of The Arts (Noruega) i en NYU, Colby College, The New School of Social Research, The School of the Arts Institute of Chicago, Harvard i Stanford (els EUA).
En el terreny de les institucions culturals, ha treballat per a KHW (Alemanya), Alumnes 47 i Laboratori d’Art Albereda (Mèxic), MUSAC, Cac Ses Voltes, Fabra i Coats, MACBA, Matadero Madrid, Tabakalera, Alcalá 31, ARC (Espanya), OPAM (el Japó), Museu de la Memòria (Xile), IX Biennal de Mercosur (el Brasil); Lugar a dudas, NC-art, Museu de Antioquia i Museu d’Art Modern de Medellín (Colòmbia); Culturgest (Portugal), MoMA i Getty Museum (els EUA), entre altres.
En els últims anys, mereixen atenció els projectes experimentals «Ni arte ni educación» (2015-2016, Matadero Madrid), «¿Dónde está la Oficina de Mediación?» (2016- 2017, LABORAL, Gijón) i «Educar la institución» (2017, Centre Nacional d’Art Contemporani Cerrillos, Xile). És presidenta del Comitè Assessor en Art Ciutadà de la Fundació Daniel i Nina Carasso a Espanya des de 2016 i ha publicat nombrosos llibres, entre els quals destaquen Art Thinking. Transformar la educación a través de las artes (Paidós, 2017) y La educación artística no son manualidades (Los Libros de la Catarata, 2009).
El seu blog «mariaacaso.es» és un referent internacional en educació artística.